La bicoca és anar a Europa
Tot visitant la web del Partit Pirata -les seves sigles mereixen ni que sigui una breu acció de curiositat- veig un article lamentant que s’estiguin a punt d’aprovar al Parlament Europeu unes lleis que, des del seu punt de vista, faran d’Internet un altre regne del control social.
Tot i tenir força por que la seva alarma sigui justificada, em preocupa més una altra cosa. Segurament haureu vist algun cop les tires còmiques on dos polítics parlen còmplices sobre com de desinformats estan del tema que estan decidint. Altres vegades han estat un micròfon accidentalment en línia o la lectura dels llavis els que han posat en evidència el despotisme d’alguns d’aquests personatges.
Doncs bé, m’imagino un escenari semblant al parlament europeu quan es decideixen temes d’aquesta mena. Menteixo, semblant no, pitjor. Cada vegada hi ha un (in)conscient col·lectiu més puixant que està convençut que els polítics que van a Europa deuen saber moltes coses, però sobretot saben viure. Hotels, vols gratis i un sou que te cagas, per treballar encara menys que els altres polítics, que ja és dir. Llavors, els plenaris, deuen ser una pantomima de la democràcia, perquè si algú s’entera de què va la història sens dubte deu tenir poques ganes d’escoltar-la: coses dels holandesos, o bé dels italians, al cap i a la fi.
Colla d’ignorants, llicenciadets en econòmiques o advocadets de poca monta, o potser fills de papà al partit conservador, que no tenen ni idea de què és una patent de programari, i que es pensen que internet és només per enviar correus electrònics, reservar entrades al Grec -que guai és el Grec- i poca cosa més, i que pensen que els hackers són adolescents llardosos amb acné ressentits amb la societat. D’aquesta mena m’imagino els polítics que fan que el parlament europeu sembli avui sí i demà també un parlament d’embriacs i gent despreocupada a qui li toca decidir sobre coses tan llunyanes que, al cap i a la fi, no hi ha ullera que li pugui millorar la vista. Per tant, si decideixen malament no és culpa seva, sinó de l’embriaguesa i dels de l’òptica, té collons.
Tot navegant, he recollit alguns enllaços com a mínim curiosos. Complementen el que jo voldria transmetre.