Estic constipat
El diumenge ja hi havia quelcom que apuntava maneres. No sé, una mena de pressentiment atàvic que, quan tot ja ha arribat i passat, tens la sensació que ja tenies. Bé, potser és un autoengany com un altre. Graciós si més no. El cas és que estic constipat, que no encostipat. Crec que només escrivint seré capaç d’acostumar-me a dir això correctament.
El cas és que ara, entre moc i moc, mentre estava per aquí escoltant la playlist amb el random i vigilant el pollastre al forn que les meves nenes degustaran, m’he anat a posar aigua de la garrafa a l’ampolla que al més pur estil malalt vaig arrossegant pels puestos, i he pensat a mirar a Internet -més concretament a l’amic gugal- si algú s’havia entretingut a definir la tipologia diversa dels constipats. I ningú no ho ha fet, no, com a mínim en català. Ni ho faré jo, de totes les tipologies, com a molt només de la meva i la d’ara. El cas és que a mi els constipats em solen començar al coll. Estic tot un dia fotut que sembla que m’hagi empassat un tros de carbó amb restes de cendra d’aquells que queden a la llar de foc quan el foc en qüestió ja s’ha apagat. Però a part d’això no passa res més. Com sempre, tinc ganes de fumar, però en aquesta situació tinc més remordiments que de costum. L’altre dia vaig resistir la temptació.
Això no va evitar que ahir em llevés amb el nas fet una merda. El tema del coll encara emprenyava, però al llarg del dia va anar passant. Aquest és el pitjor dia. Et fa mal tot, no et pots concentrar en res. Per sort pots dormir amb la certesa que al cap d’una hora de despertar-te podràs tornar a tirar-te al llit i adormir-te, de nou. I a la nit dormir també, amb independència del total d’hores que durant el dia hagis dormit. Coses del descans que el cos demana. Estar malalt -així, a aquest nivell- també pot ser una petita meravella.
El coll, com deia, fa una petita treva entre la tarda d’ahir i tota la nit d’avui. Però la congestió nasal el deixa tocat de nou. I ara començo a tenir, de tant en tant, accessos de tos i irritació que segurament demà seran mocs. Potser mucositat et faria menys fàstic, però al cap i a la fi parlo del mateix.
Demà m’aixecaré potser, i tindré el nas més descongestionat. Les narius em faran mal. Però tindré el coll com la batalla de la Flama Sobtada, que més que batalla va ser la flamarada que el Senyor Fosc va escampar per Ard-Galen. Ard-Galen va quedar totalment arrassada pel pas dels balrogs i de Glàurung, pare dels dracs -pare també de l’Smaug, el del Hòbbit, aquest potser et sona més- i llavors van començar a dir-li Dor nu Fauglith, crec, que vol dir les mossegades de la set. Amb això el que vinc a dir és que haver de respirar tant per la boca per culpa de com tinc el nas augmentarà substanciosament la factura que el coll haurà de pagar. Però bé, estarem de pujada, siguem positius.
