No només per aquest fet, però arran de la lectura del llibre La dictadura de la incompetència, pensava sovint que calia ponderar l’animadversió que força automàticament ens genera a alguns tot allò que està relacionat amb els Estats Units. Sobretot pel que fa a les coses amb què políticament i social Espanya (o Catalunya) es reïvindica. Però sembla que a tot arreu hi ha gent interessada que aquests mals pensaments no canvïin, perquè ja se sap que, al cap i a la fi, quan quelcom funciona millor no tocar-ho. I parlo tant pel sistema mundical com pels meus pensaments.
Algun cutre de l’FBI ha fet un remix de la cara de Gaspar Llamazares (i és de suposar que d’altres dissortats) per elaborar un retrat robot de quin aspecte podria tenir Osama Bin Laden actualment, més envellit. Segons El Mundo l’FBI afirma que retrats robot com aquest són poderosos exemples de com els avenços en la tecnologia i la ciencia es poden utilitzar per ajudar a trobar i portar davant la Justícia les persones buscades.
La ironia que desperten aquestes paraules fa pensar que, ja que realment (segons a mi m’havien fet creure) ja fa molts anys existeixen aplicacions de biometria i representació que permeten fer morphings facials per representar l’envelliment d’una persona, cal suposar que l’FBI no compta amb aquestes tecnologies de fa més d’una dècada perquè, o bé no les pot pagar o ningú dels que hi ha les sabria fer servir. Si es tracta d’això darrer, cal suposar (i sempre segons el que un va rebent al llarg dels anys a través dels mass media) que la seva especialitat deu ser més la tortura i l’ocultació de cadàvers, per dir un exemple a l’atzar, que no la utilització de tecnologies informàtiques.
Si la raó té un caràcter més pressupostari i portant com de costum l’aigua al meu molí, pensaria llavors que potser aquelles tecnologies de què parlava les va fer una universitat i després van passar a ser patentades i propietaritzades les aplicacions informàtiques que les assistien. Ara ni l’FBI les pot pagar, tot i que aquest extrem em sorprendria molt. Però sí que podria ser un bon exemple de com les restriccions a la llibertat de programari que la vella caverna encara impulsa, provoquen que ni l’organisme d’investigació teòricament més avançat del món tingui accés a les tecnologies que els haurien ajudat fins i tot en la més infortunada i paranoica guerra que els Estats Units s’entesta a lliurar contra el món.
No em passa per alt tampoc el fet que un dels estats industrialment més retrògads en relació al nou ordre que es planteja quant a com es disposa de la informació, la imatge i la cultura a Internet, es posi en evidència davant el món mostrant la talla del seus forensic artists, tal com els anomena.
En primer lloc, a veure si s’enteren que tal artist no és un artista, sinó un mer i vulgar polsador de botons, independentment del paper que hagi tingut en la patinada.
En segon lloc i en relació a aquell nou ordre, això hauria de demostrar que cal deixar enrere les ridícules limitacions en l’ús de les imatges, elements gràfics, creacions musicals (i altres) que la majoria de legislacions encara defensen a capa i espasa, i que coarten els artistes per utilitzar els recursos globals que, d’entrada, tindrien a la seva disposició. Queda demostrat que aquestes lleis no se les creu ni Déu, encara que li aporti uns quants durets.
I no al revés, perquè per evitar que aquestes coses passin, no es tracta d’endurir aquestes legislacions. Es tracta de formar persones i professionals responsables i amb sentit comú. Perquè les empreses i institucions són tan dignes i de fiar com ho siguin tots els professionals que hi treballen. Res em fa pensar que es pugui invertir l’ordre d’aquests factors en la sentència.
